BIOLOGIA I GEOLOGIA
El parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac és un immens pulmó verd al nord de la nostra ciutat i, a la vegada, és una font inesgotable d'impactes visuals, olors i sensibilitats de tots tipus pels nostres sentits. Anem a summergir-nos un dia en ells i a gaudir treballant aquesta zona.
1.- Botànica: classificació i identificació d'espècies vegetals:
-Biòfrits: Les molses o els biòfits són plantes que mesuren entre 1 i 10 centímetres. són las plantes terrestres no vasculars.
Són plantes de fulla perenne normalment.
Aquestes tres importants característiques les diferencien dels altres grups de plantes: les falgueres, gimnospermes i plantes amb flors.
-Pteridòfits: Falguera com a nom comú.
Un grup de plantes vasculars que es reprodueixen a través d'espores i no tenen llavors ni flors. Es diferencien de les molses per ser vasculars, és a dir, tenen teixits especialitzats que condueixen aigua i nutrients i tenen cicles de vida en què l'esporòfit és la fase dominant.
-Gimnospermes: (Gymnospermae)
Són plantes vasculars i espermatofitas, productores de llavors. Etimològicament prové de les paraules gregues que signifiquen "llavor nua" pel fet que les llavors d'aquestes plantes no estan protegides pel fruit (cosa que sí que ocorre el grup angiosperma) sinó que queden lliures en una pinya o estructures semblants.
-Angiospermes: (Angiospermae)
-Fongs: (Fungi)
Nom: Reig de fageda
Aquest serà un treball grupal. Primer de tot, el que s'ha de fer és buscar informació i definir clarament cadascun d'aquest cinc conceptes (quatre de plantes i el de fongs que formen bolet). A continuació, heu de buscar o fer (preferentment feu-les vosaltres), una fotografia de cadascun d'aquests grups d'éssers vius que hauràs d'incloure en el teu treball i posar en cada una, un peu de foto amb el seu nom en català i el seu nom científic (recorda que el nom científic sempre són dues paraules en llatí).
Nom popular:ARBOÇ
Nom popular: Romaní
3.- Geologia: geomorfologia del Massís.
Es considera geomorfologia al conjunt de formes del relleu que hi ha en un determinat indret, com el de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac És un paisatge altament atractiu per fer-hi un estudi d'aquest tipus. Segurament alguna vegada t'has fixat en aquestes formes tan singulars que presenta la nostra muntanya, com la fotografia de dalt. Doncs aquestes formes també es poden classificar en cingleres, turons, agulles o castellasses, coves i avencs.
Aquest és un treball grupal. Busca fotografies de totes aquestes formacions al Parc i torna a fer el mateix que amb les plantes. A sota, com a peu de foto, posa-hi el nom que hi representen, el que es veu a la fotografia i, tot seguit, feu una breu descripció del tipus de forma que és i de com s'ha arribat a formar.
Per últim, per completar aquesta tercera activitat, contesta a les preguntes següents:
a) Quin és el tipus de roca que forma Sant Llorenç del Munt? Troba una fotografia, posa-la al costat de l'explicació i descriu-la.
b) Quina relació tenen els agents geològics externs amb aquestes formacions? Quins agents han intervingut i com ho de han fet? Busca algun dibuix o esquema que t'ajudi a explicar-ho i afegeix-lo.
c) A què se li diu, geomorfològicament parlant, una pudinga o còdol pinyolenc? Busca també una fotografia o dibuix i acompanya la teva explicació.
La Mola: Formada per conglomerats presenta un relleu característic que constitueix una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferents resistències a l'erosió.
a)Està formada per un conglomerat que té un conjunt de pedres distintes juntes.
Els agents geològics externs són tots aquells que modifiquen, alteren o transformen la superfície del planeta i la doten de formes variades.
1.- Botànica: classificació i identificació d'espècies vegetals:
-Biòfrits: Les molses o els biòfits són plantes que mesuren entre 1 i 10 centímetres. són las plantes terrestres no vasculars.
Són plantes de fulla perenne normalment.
Aquestes tres importants característiques les diferencien dels altres grups de plantes: les falgueres, gimnospermes i plantes amb flors.
Un grup de plantes vasculars que es reprodueixen a través d'espores i no tenen llavors ni flors. Es diferencien de les molses per ser vasculars, és a dir, tenen teixits especialitzats que condueixen aigua i nutrients i tenen cicles de vida en què l'esporòfit és la fase dominant.
Són plantes vasculars i espermatofitas, productores de llavors. Etimològicament prové de les paraules gregues que signifiquen "llavor nua" pel fet que les llavors d'aquestes plantes no estan protegides pel fruit (cosa que sí que ocorre el grup angiosperma) sinó que queden lliures en una pinya o estructures semblants.
El nom significa "llavor vestida", en al·lusió a la presència de fruits.
Comunment anomenades plantes amb flors, són les plantes amb llavor les flors tenen verticils o espirals ordenats de sèpals, pètals, estams i carpels, els carpelos ...
Designa un tàxon o grup d'organismes eucariotes entre els quals es troben les floridures, els llevats i els organismes productors de bolets. Es classifiquen en un regne diferent del de les plantes, animals i protistas.
Nom científic: Filicopsida
Es reprodueix per espores.
Nom científic:Amanita muscaria
És un fong basidiomicet molt comú, de l'ordre Agaricales. L'epítet específic muscaria prové del llatí musca, mosca, i fa referència a la interacció que es produeix entre aquest fong i els insectes.
És un fong basidiomicet molt comú, de l'ordre Agaricales. L'epítet específic muscaria prové del llatí musca, mosca, i fa referència a la interacció que es produeix entre aquest fong i els insectes.
Nom: Pi negre
Nom científic:Pinus Uncinata
És un arbre pertanyent a la família de les pinàcies.
A 1r. d'ESO vas estudiar la classificació de les plantes i els fongs. Les plantes les vas classificar en briòfits, pteridòfits, gimnospermes i angiospermes. I, a més, vas estudiar els tres grups de fongs: llevats, floridures i fongs que formen bolet. Al Parc Natural hi ha molts d'aquests últims.
Aquest serà un treball grupal. Primer de tot, el que s'ha de fer és buscar informació i definir clarament cadascun d'aquest cinc conceptes (quatre de plantes i el de fongs que formen bolet). A continuació, heu de buscar o fer (preferentment feu-les vosaltres), una fotografia de cadascun d'aquests grups d'éssers vius que hauràs d'incloure en el teu treball i posar en cada una, un peu de foto amb el seu nom en català i el seu nom científic (recorda que el nom científic sempre són dues paraules en llatí).
Per últim i per acabar aquesta primera activitat, heu d'acompanyar cadascuna de les cinc fotografies d'una petita fitxa sobre l'espècie en qüestió amb informació de la forma de la planta, de les fulles, del color de les flors i del tipus de fruit (si en tenen), o d'altres característiques interessants de l'espècie
2.- Botànica:
Plantes medicinals.Al parc també hi ha una comunitat de plantes medicinals. Són plantes que són emprades amb finalitats terapèutiques. Això comporta també que hi hagi un interès econòmic en la seva recol·lecció, tractament i posterior venda d'aquestes plantes.
Aquest serà un treball individual però tenint en compte que no podeu enviar-me la informació de la mateixa planta cadascun dels integrants del grup. Heu de fer una recerca d'una com a mínim dues espècies de plantes medicinales per cap que hi hagi al massís i trobar dibuixos o fotografies d'aquestes plantes. Evidentement s'ha de completar l'estudi d'aquestes plantes amb una fitxa en que hi hagi el nom en català de l'especie i el seu nom científic (veure la fotografia de dalt), a més d'una petita descripció anatòmica de la planta i, està clar, explicar les propietats terapèutiques que té.
Maria Arans:
Nom popular: ARANYONER.
Nom científic: Prunus spinosa.
Característiques i morfologia: Aquest arbust espinós,
que pertany a la família de les rosàcies, habita a les zones altes, boscos humits poc densos i algunes canals.
També rep el nom d’espí o espí negre en al·lusió al color
fosc dels seus fruits. Floreix abans de treure les fulles,
que són esparses, el·líptiques, finament dentades i amb
la nervadura ben definida. El trobarem a les bardisses i
boscos humits poc densos. Quan és més fàcilment identificable aquest arbust espinós és a l’estiu, que és quan
comença a fructificar; apareixen els fruits (drupes) de
color blau marí que, a
a poc a poc, van enfosquint-se. Utilització: El fruit anomenat aranyó és astringent, antidiarreic i estimulant del sistema nerviós central. És comestible quan és sobre madurat i amb ell es preparen xarops antidiarreics.
a poc a poc, van enfosquint-se. Utilització: El fruit anomenat aranyó és astringent, antidiarreic i estimulant del sistema nerviós central. És comestible quan és sobre madurat i amb ell es preparen xarops antidiarreics.
Nom popular:ARBOÇ
Nom científic: Arbustus unedo.
Característiques i morfologia: És un arbust perennifoli de 2-3 metres d’altura, però que pot esdevenir arbre si troba bona terra. En trobarem en abundància a les pinedes, alzinars i màquies. Les tiges joves són de color vermell, les fulles són alternes, glabres, lluents, endurides i amb els marges serrats i vermells. Les seves flors blanques tenen forma d’olla invertida i penjant, que al cap d’un any esdevenen baia vermella amb la superfície granelluda i la carn groguenca. Al principi és molt insípid; s’ha d’esperar que estigui molt més madur (vermell i més tou) perquè tingui un gust més agradable.
Característiques i morfologia: És un arbust perennifoli de 2-3 metres d’altura, però que pot esdevenir arbre si troba bona terra. En trobarem en abundància a les pinedes, alzinars i màquies. Les tiges joves són de color vermell, les fulles són alternes, glabres, lluents, endurides i amb els marges serrats i vermells. Les seves flors blanques tenen forma d’olla invertida i penjant, que al cap d’un any esdevenen baia vermella amb la superfície granelluda i la carn groguenca. Al principi és molt insípid; s’ha d’esperar que estigui molt més madur (vermell i més tou) perquè tingui un gust més agradable.
Utilització: 3-4 cops al dia, és astringent, és a dir, bona
contra les diarrees i les disenteries. A emés amb el fruit d'aquesta planta podem fer una beguda alcohòlica.
·Leyre Gavilan:
Característiques i morfologia: Es troba en vessants asolellats de sòl calcari.
Utilització:Emprat en condimentació i com a planta medicinal.
Nom popular: Romaní
Nom científic: Rosmarinus Oficinalis
Característiques i morfologia: És una espècie del gènere Rosmarinus pertanyent a la família Lamiaceae, l'hàbitat natural és la regió mediterrània.
Utilització: És una planta utilitzada en medicina natural, té propietats estimulants, antiespasmòdiques diürètiques, amb la seva essència es fan perfums.
3.- Geologia: geomorfologia del Massís.
Es considera geomorfologia al conjunt de formes del relleu que hi ha en un determinat indret, com el de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac És un paisatge altament atractiu per fer-hi un estudi d'aquest tipus. Segurament alguna vegada t'has fixat en aquestes formes tan singulars que presenta la nostra muntanya, com la fotografia de dalt. Doncs aquestes formes també es poden classificar en cingleres, turons, agulles o castellasses, coves i avencs.
Aquest és un treball grupal. Busca fotografies de totes aquestes formacions al Parc i torna a fer el mateix que amb les plantes. A sota, com a peu de foto, posa-hi el nom que hi representen, el que es veu a la fotografia i, tot seguit, feu una breu descripció del tipus de forma que és i de com s'ha arribat a formar.
Per últim, per completar aquesta tercera activitat, contesta a les preguntes següents:
a) Quin és el tipus de roca que forma Sant Llorenç del Munt? Troba una fotografia, posa-la al costat de l'explicació i descriu-la.
b) Quina relació tenen els agents geològics externs amb aquestes formacions? Quins agents han intervingut i com ho de han fet? Busca algun dibuix o esquema que t'ajudi a explicar-ho i afegeix-lo.
c) A què se li diu, geomorfològicament parlant, una pudinga o còdol pinyolenc? Busca també una fotografia o dibuix i acompanya la teva explicació.
Montcau: Elevació amb una forma triangular molt peculiar deguda a l'erosió de la muntanya.
Els conglomerats procedeixen de l’erosió de materials més antics que afloraven en forma
de relleus.
Els conglomerats procedeixen de l’erosió de materials més antics que afloraven en forma
de relleus.
a)Està formada per un conglomerat que té un conjunt de pedres distintes juntes.
Conglomerar: (ajuntar, amuntegar, unir fragments).
Un conglomerat és una massa que es forma mitjançant fragments arrodonits de diferents roques o substàncies minerals que s'uneixen per un ciment. Es tracta d'una roca sedimentària de tipus detrític, amb fragments constitutius que són més grans que els de la sorra..
Els agents geològics externs són tots aquells que modifiquen, alteren o transformen la superfície del planeta i la doten de formes variades.
Els agents geològics externs poden ser físics o químics.
Els agents externs modifiquen la forma, mentre que els interns canvien la composició química dels objectes o llocs sobre els quals actuen; per exemple, les roques.
Comentarios
Publicar un comentario